giovedì 8 agosto 2013

4 ideas para no perder tu italiano durante las vacaciones

Verano, tiempo de vacaciones.
Si haces un curso de italiano estarás haciendo una pausa. Si lo aprendes en casa y te vas de vacaciones también.
¿Tu temor es el de perder el italiano que ya has aprendido o de que se te olvide algo para septiembre?
Aquí te doy 4 ideas fantásticas para mantener tu italiano siempre fresco aunque estés de vacaciones: 4 ideas para no perder tu italiano durante las vacaciones
1) CINCO MINUTOS AL DÍA PARA ESCRIBIR
Si no escribes diario prueba a escribir 2-3 líneas cada día sobre lo que has hecho en la jornada.
Un par de frases sencillas bastan, “ho nuotato insieme al mio amico”, “ho scattato delle foto”
Si escribes diario prueba a incluir algo en italiano 4 ideas para no perder tu italiano durante las vacaciones
2) CONOCE A UN ITALIANO/A
No me refiero a ligar… (¡o por qué no ya puestos!) pero si tienes la oportunidad de hablar un poquito con una persona italiana no la dejes pasar.
Algunos italianos son un poco ariscos y antipáticos pero otros todo lo contrario, así que si puedes aprovecha.
3) ESCUCHA MÚSICA ITALIANA
Te irá de maravilla además de distraerte.
Escuchar italiano cantado hará que se te queden grabadas palabras y expresiones. ¿Has escuchado esta canción de “Nomadi”? Este verano no para de sonar por la radio 4 ideas para no perder tu italiano durante las vacaciones
4) IMPROVÍSATE PROFESOR/A
Pide a quien te acompaña en tus vacaciones que te dedique unos minutos y enséñale algunas palabras en italiano. Como si fuera para ti un repaso en voz alta.
Recordar todo lo que ya sabes te ayudará a memorizar de manera más eficaz.
¿Tienes otras maneras de mantener fresco el idioma? ¿Cuáles?

Webcams

Sardegna Webcam è il nuovo portale per vedere la Sardegna in diretta!

Sono disponibili tantissime webcam per ammirare i panorami, curiosare e scoprire che tempo fa nelle località turistiche e in tutte le zone più belle dell?isola.
 
 

mercoledì 7 agosto 2013

L'alguerès

L'alguerès o alguerés és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, van repoblar l'Alguer després d'expulsar-ne la població sarda el 1372. El català va ésser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial després de la Guerra de Successió a la primeria del segle XVIII, i després per l'italià. A la dècada del 1990 vora del 65% de la població de l'Alguer entenia el català alguerès, i el 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer també entenen el dialecte sard logudorès i el dialecte sassarès (de transició entre el sard i el cors).
L'alguerès pertany al grup de dialectes catalans orientals i té força influències de l'italià, el sard i el castellà. També és freqüent trobar-hi arcaismes, conseqüència del seu aïllament en el contínuum lingüístic català.
 
Fonètica i fonologia
  • Com la major part del català oriental, neutralitza les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"duró";
  • Com tot el català oriental, neutralitza les "e" i "a" àtones, però ho fa en [a] en comptes de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerès">"algarés";
  • Preserva /v/ com a fonema diferenciat de /b/, com a les Illes Balears i part del País Valencià.
  • La r final emmudeix com en la major part de català oriental: "anar">"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugí", "L'Alguer">"L'Alghé", "volar">"vurà";
  • Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques a [r]: "escola">"ascòra", 'Barceloneta' (petita Barcelona): estàndard [bərsəluˈnɛtə], alguerès [balsaruˈnɛta], 'vila' i 'vida' són homòfons en alguerès ['vira], "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". També de /l/ a [r] en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "volar">"vurà", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena",
  • Mutació de /r/ final de síl·laba a lateral [l] (influència sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"palsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pal·là" (aquest darrer com en balear). El possible grup consonàntic resultant [l]+consonant encara se simplifica més fins a [l]; e.g. 'forn' : estàndard [ˈforn], alguerès [ˈfol].
  • Despalatalització de consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral /ɬ/ a [l], nasal /ɲ/ a [n]; e.g 'any': estàndard [ˈaɲ], alguerès [ˈan], "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval" (per algunes paraules és arcaisme, per la majoria és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall').
  • El·lisió de e i a àtones inicials després de la preposició de: "d'anar">"de ná"; "d'escola">"de scòra";
  • Mutació a [i] d'algunes e àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vistì", "llegir">"lligì" (cosa que passa almenys en tot el català oriental) ;
  •  
    Morfologia i sintaxi
  • Formes medievals de l'article determinat: lo/los (pron. lu/lus) i la/les (pron. la/las) en comptes de el/els, la/les.
  • El passat perfet simple ha estat substituït pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influència del sard.
  • El passat imperfet conserva la -V- etimològica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (em comptes de les formes modernes que només conserven la -V- a la 1a conjugació: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta característica arcaica la comparteix el Ribagorçà).
  •  
    Lèxic
  • Arcaismes: "servici" per "servei", "almanco" per "almenys", "espada" per "espasa", "lletra" per "carta", "adjunyir" per "afegir", "llong" per "llarg"
  • Paraules manllevades o amb calcs del sard ("eba" per "egua", "cavidani" per "setembre" (sard 'cabidànne'); del castellà (potser : "iglésia" per "església"); i sobretot de l'italià ("assai" per "molt/gaire","llumera" per "llum", "fortuna" per "sort", "fatxa" per "cara", "campsant" per "cementiri").
  •  
    Ús de l'alguerés
    Segons una enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer, realitzada per la Generalitat de Catalunya el 2004, el coneixement de l'alguerès és el següent:[1]
    • L'entén: 90,1%
    • El llegeix: 46,5%
    • El parla: 61,3%
    • L'escriu: 13,6%
    El 22,4% dels algueresos té l'alguerès com a primera llengua, però en l'ús social i sobretot en el camp escolar predomina l'italià. La percepció que té la població és que l'alguerès es parla més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
    L'Alguer té una població de 43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.
    És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:[2]
     

    Primera llenguaLlengua habitual
    Italià59,2%83,0%
    Català22,4%13,9%
    Sard12,3%2,8%

    Fins fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven alguerès, una varietat dialectal del català-amb influències del sard i l'italià. El català va ser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII, i, al segle XVIII, per l'italià.
    El 1990 un 60% de la població local encara entenia l'alguerès parlat encara, des de fa un temps, poques famílies l'han transmès als fills. Tanmateix, la majoria dels algueresos de més de 30 anys el saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com ara Òmnium Cultural, el Centre Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer.
    Les últimes dades sociolingüístiques de la Generalitat de Catalunya (2004) [3] reflecteixen que per el 80,7% de la població de l'Alguer la llengua vernacla és l'italià, sent la primera llengua del 59,8% de la població i l'habitual del 83,1%. El català és la primera llengua per al 22,4% de la població però és menys d'un 15% que la té com a llengua habitual o la considera pròpia. La tercera llengua, el sard, mostra un ús més baix.
    Des de 1997 la llengua catalana compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
    El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals d'altres zones dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.
    Els algueresos diuen a la seva ciutat «la Barceloneta» (pronunciat /baɫsaɾuˈneta/), a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.
    Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que segons la tradició es canta la nit de Nadal a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de cultura catalana com Mallorca o la ciutat valenciana de Xeraco.[4] En els últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen artistes com la cantant Franca Masu.

    Bibliografia

  • Josep Sanna: Diccionari català de l'Alguer. 1988; ISBN 84-7129-391-9 «library.brown.edu».[Enllaç no actiu]
  • Scala Luca Català de l'Alguer. Criteris de llengua escrita. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2003 ISBN 978-84-8415-463-1


  •  


    Insultos en italiano

    Siempre que aprendemos una lengua, lo primero que debemos saber son los insultos... Así que el objetivo de este post es instructivo, par que todo el mundo sepa si le están tomando el pelo o denigrando! 

    Esto no es más que una breve lección de italiano coloquial-vulgar... para referirse despectivamente a otros.

    Lo más común y banal que aprende un niño es decir cosas tales como: stupido, cretino, imbecille, etcétera. Son los insultos más sencillos y los menos ofensivos. El paso siguiente es una palabra de significado obscuro, stronzo (que no hay que confundir con el elemento químico, el stronzio); un stronzo equivale a un excremento... o sea, una mierda. Esta interjección puede usarse sola o mediante la construcción Sei uno stronzo, que queda muy firme. Una variante más prosaica es pezzo di merda o sacco di merda (o cacca, pero queda infantil).

    Subiendo de peldaño, la referencia a la familia biológica es obligada. Cuestionar, de hecho, la maternidad del sujeto a insultar, es común y goza de gran popularidad. Figlio di Puttana  satisface tal necesidad verbal. El epíteto zoccola (junto a bagascia, que es más culto) también puede aplicarse, generalmente a la madre misma del sujeto, o a una mujer de la cual cuestionamos la integridad moral.
     
    En la zona de Roma y alrededores se prefiere la locución fiyo della gran mignotta. Tampoco es extraña la expresión porca puttana! o porco cane! o la versión blasfema porco Dio!
     
    Por lo que se refiere al órgano sexual femenino, al cual hace referencia la voz castellana coño, en italiano puede emplearse fica o figa, pero no suele usarse como interjección insultante.

    En lugar de pij.. o verg.., pues, el italiano apela al órgano sexual masculino mediante cazzo, que tambien viene a tener el mismo significado de ¡joder! o ¡mierda!
     
    Para insultar a un tercero, se usa testa di cazzo. También podemos enviar a la otra persona a ceder su trasero para prácticas de sodomía mediante vaffanculo, vai a farti dare nel culo o la versión milanesa, vai a da vía i ciap. También es frecuente la expresión vai a quel paese! que equivaldría a ¡vete al infierno!
     
    Volviendo al órgano reproductor masculino, se puede usar también para definir un acto fallido, una cagad... que nos mandamos y/o se mandaron; en esta eventualidad, usamos cazzata (cagada/gilipollez), o la frase hai fatto una cazzata (o una stronzata). También para referirnos a una gilipollez, podemos utilizar el término: minchiata.

    Las gónada masculinas, los testículos, también son mencionados en la rica tradición de insultos italianos. "Estar hasta las pelotas" se traduce como ne ho le palle piene, o ne ho per le palle. También puede decirse mi girano i coglioni.
     
    Si la causa de las molestias es un tercero al cual queremos comunicar nuestro malestar, es decir, que no me rompas los hue... se le dirá non mi rompere i coglioni, o se le definirá directamente como scassapalle o rompicoglioni. La persona en exceso servicial, por otro lado, tiene varios apodos: ciucciacazzi (donde ciuccia es "chupa" - descifre el significado entero el lector), leccaculo (donde lecca es "lame") o leccapalle.

    Otro dato, los de Italia norte solían llamar a los del sur "torrone di merda". que podriamos traducir como "turrón de mier...", mientras que estos se defendian diciéndoles "polentoni fascisti" que sería algo asi como "polentosos fascistas"
    .

    Finalmente, para concluir esta alegre clase de italiano, terminamos con un adjetivo que puede atribuirse a objetos de calidad ínfima, faltos en belleza y gracia, o sencillamente repugnantes: cesso. Significa "letrina".

    martedì 6 agosto 2013

    Posible ruta para una semana en Cerdeña

    RUTA por la isla Cerdeña, viaje de una semana o más días
     
    Dos días y noches en: Alghero, ciudad catalana que tiene una bonita playa de 5 km en la ciudad. Es imprescindible visitar el casco  antiguo,  el sitio archeologico de Palmavera con los "Nuraghes" del 1500 A.C., Capo Caccia con la Grota de Nettuno.
     
    Dos o más días en Olbia, siguiendo la ruta de a costa del Norte de Cerdeña para alcanzar el noreste siguiendo la ruta de la costa del  Norte de Cerdeña para alcanzar el noreste.

    Pueblo de Castelsardo con su castillo medieval de los Doria, los granitos monumentales de Capo Testa cerca de Santa Teresa de Gallura en el norte, de frente a  Córcega; visita a Santa Teresa, pequeño pueblo con playa bonita y torre española con panorámica hacia los acantilados de Bonifacio (Córcega) 
    Vsita las playas de la Costa Esmeralda (las más bonitas: Capriccioli, Liscia Ruja, Spiaggia del Principe y muchas otras), visita a Porto Cervo y Baja Sardinia 
     
    Recomendable hacer un minicrucero de un día para visitar el archipiélago de la Maddalena y Caprera: los colores más bonitos del mar de Cerdeña (salida desde el puerto de Palau cada día a las 10 de la mañana (no hay que reservar antes) y con paradas a  las calas de las islas  Spargi , Budelli y Santa Maria.
    Playas al sur de Olbia (Porto Istana, Porto Taverna, Cala Brandinchi y La Cinta a ver seguramente).
     
    Después, 1 o 2 días para ver el corazón de la isla en la región de Oliena-Dorgali-Orgosolo: el Supramonte de Cerdeña.

    Recomendable hacer una de las excursiones en 4x4 para visitar los lugares más salvajes de la isla con comida típica durante el recorrido y con los guías de esta región (son casi todos pastores). No se gasta mucho, hay excursiones por unos 30€ solo y es de visita obligada para los que aman los lugares "wilderness tourism", lugares de naturaleza virgen, estupendos  y solitarios.

     
    Las playas al sur de Cala Gonone en el centro de la costa este, son preciosas y diferentes de las playas de la Costa Esmeralda: se puede hacer otro minicrucero de un día que hace algunas paradas para verlas (Cala Luna, Cala Sisine, Cala Mariolu, Cala Goloritzé) cogiendo el barco por la mañana en el puerto de  Cala Gonone, cerca del pueblo de Dorgali o en el puerto de la Caletta, mas al norte , cerca de Posada. En La Caletta  el billete se hace a las 8:30 . Desde el puerto de Cala Gonone hay mas departidas .
    Este itinerario no hace correr demasiado a los viajeros y ¡permite disfrutar de las vacaciones!
     
    Añadiendo otros días podría visitarse el suroeste de la isla:
    -la región de la Costa Verde, al sur de Oristano. En Piscinas hay dunas (las segundas màs altas de Europa): es precioso pero no es fácil llegar allí, la ruta tiene curvas y sobre todo hay río: 2 vados sin puente! si hay mucha agua es mejor no arriesgarse sin un 4x4 .
    Pero esta excursion más larga que otras merece la pena por la belleza de las dunas!
    -Otros lugares para ver: Tharros en el Sinis, su playa de San Giovanni y la playa de Is Arutas (Oristano) cuya arena se parece al arroz .
     
    Qué ver en el sur de Cerdeña: la ciudad de Cagliari (capital de Cerdeña), las playas de Villasimius , las playas de Teulada, Chia , Las islas San Pietro y Sant 'Antioco, el sitio arqueológico de Barumini, con el nuraghe quizás más interesante de la isla entera y muchisimos otros lugares para visitar...
     
    En la isla se come muy bien en los agroturismos (normalmente menos de 30 € por persona): pasta hecha en casa, cochinillo, queso de oveja, embutidos, seadas. Estas  se parecen a los ravioli y están rellenas de queso, frías en el aceite de oliva y se pone encima la miel. La isla tiene  vino tinto muy bueno: el cannonau Nepente, el Cariñano del Sulcis, el blanco malvasia y el vermentino, etc.

    lunedì 5 agosto 2013

    Emergenza veterinaria

    Anche nell'Isola arriva il 118 veterinario: Un numero per emergenze degli animali

     
    Anche nell'Isola arriva il 118 veterinario Un numero per emergenze degli animaliIl numero da chiamare è 199.302.118, e l'iniziativa è della Federazione Italiana Ambulanze Veterinarie, Fiav. Al momento è attivo in cinque regioni (Toscana, Liguria,Marche, Campania e Basilicata) e lo sarà entro l'anno in altre cinque (Emilia Romagna, Piemonte, Veneto, Sicilia e Sardegna). "Laddove non sono presenti ambulanze veterinarie,- si legge in una nota della Fiav - l'utente può comunque contattare per segnalare l'emergenza: un operatore prenderà in carico la segnalazione e contatterà le autorità di competenza territoriale o guiderà lo stesso verso il centro più vicino". "Abbiamo appena iniziato - spiega il presidente nazionale Claudio Simonini - ma contiamo di offrire il servizio a tutti i cittadini su tutto il territorio nazionale. Un opportunità di civiltà che speriamo avrà l'appoggio anche dei Ministeri competenti anche per un completo riconoscimento. Ancora una volta in Italia, le associazioni di volontariato arrivano laddove la burocrazia ha iter e processi ancora troppi lunghi. Presto cercheremo di attivare un numero verde gratuito, magari anche con l'aiuto delle Istituzioni".
                 
       
                            



     
     

    domenica 4 agosto 2013

    Souvenirs sardos


    Souvenirs
     
    Cerdeña genera muchas imágenes, muchos sabores y muchos olores e impresiones gracias a la belleza de sus paisajes, a las tradiciones de sus gentes, y al amor que le tienen sus habitantes.
    Es por ello que hay un número ingente de souvenirs, productos típicos y recuerdos que podemos traer de nuestro viaje. La artesanía de los corales de las joyerías de Alghero, la cerámica local de motivos variados, los cestos de mimbre de colores vivos, los objetos de corcho extraídos de la corteza de los alcornoques, las navajas sardas, los bordados de Dorgali o Bosa, o la cerámica local.
    En cuanto a especialidades culinarias destacan: el aceite de oliva, salsas y condimentos, pasta fresca, miel, panettone y galletas de almendras.
     
    Los incondicionales de la moda italiana encontrarán tiendas interesantes tanto de ropa como de zapatos entre las grandes marcas (Gucci, Moschino, Prada). También se pueden comprar hermosas joyas de coral y cerámicas de motivos variados. Las tiendas abren de 09:00 a 13:00 y de 15:30 a 19:30 entre semana.
    Además siempre puedes comprar camisetas, tazas, un mapa o la bandera de i quattro mori (los cuatro moros), símbolo de Cerdeña.
     
    Algunas tiendas de souvenirs en la provincia de Cagliari
    Bazarorru
    Via Balilla 8
    09134 Cagliari
    Karim M.rezaul
    Via Dei Mille, 20
    09124 Cagliari
    Tel. 070 680210

    M & C Di Catia Cara E Marinella Vargiu S.n.c.
    Via Sonnino Sidney, 149
    09127 Cagliari
    Tel. 070 6402648

    Citta Incantata
    Via Baccareda, 42
    09127 Cagliari
    Tel. 070 7566461
    Guerini
    Via Mazzini, 7
    09124 Cagliari
    Tel. 070 650996
    Domus Deyanas
    Via Angioj, 101
    09124 Cagliari
    tel. 070 653248

    T-Shirt & co. s.r.l.
    Strada Statale 131
    09028 Sestu (CA)

    Boi Carlo
    Av.Vico Gian Battista, 125
    09045 Quartu Sant'Elena (CA)
    Tel. 070 3293087


    Más tiendas en Cerdeña: http://sardegna.paginegialle.it/sardegna/souvenir.html